■ tir

Etimologia: de tirar 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Acció de tirar o disparar armes;
    2. l’efecte.
  2. armament
    1. Tret, descàrrega d’una arma que llança un projectil. Un tir de canó.
    2. Trajectòria descrita pel projectil llançat. Línia, pla, angle, de tir. Ajustar el tir. Tir directe, indirecte.
    3. Quantitat de munició per a carregar una vegada una arma de foc.
    4. Bala d’una arma de foc abans d’ésser disparada. Em resten dos tirs.
    5. Espetec, soroll, que produeix una arma de foc en ésser disparada.
    6. Camp, galeria o polígon de tir. Un tir de coloms.
  3. esports Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc o arcs i fletxes. Tir al blanc, al plat, al colom. Tir amb arc.
  4. ciències militars
    1. Ciència experimental que investiga el comportament de les armes i les municions, i fixa les normes per a emprar-les i aconseguir els màxims efectes.
    2. taules de tir Taules que tenen els artillers en les quals consten totes les dades necessàries per tal de poder apuntar les peces d’artilleria amb el màxim d’eficàcia i rapidesa.
  5. pesca Xarxa llarga.
  6. tecnologia Tiratge.
  7. indústria tèxtil Tirada, llargària d’una peça de roba.
    1. Acció de tirar fent força per moure quelcom en la mateixa direcció en què hom es mou. Un animal de tir.
    2. transports Animal o conjunt d’animals que tiren un vehicle.