■ tirador1
| | tiradora

Etimologia: de tirar i -dor1 1a font: 1307
    1. masculí i femení Persona que tira.
    2. masculí i femení esports Esgrimidor.
    3. masculí i femení esports Persona que practica el tir olímpic.
    4. masculí història militar Soldat colonial francès d’infanteria al nord d’Àfrica.
    5. masculí història militar Regular, originari d’Ifni, que participà en la guerra civil espanyola de 1936-39 i en les operacions africanes del 1958.
    6. masculí i femení ciències militars Persona encarregada de disparar una arma col·lectiva.
    7. tirador de cartes ocultisme Persona que practica l’endevinació mitjançant cartes de joc.
  2. masculí i femení
    1. En certs oficis, persona que fa l’operació d’estirar.
    2. El qui empeny la fusta tallada muntanya avall fins al riu on és enraiada.
    3. tirador de llaços indústria tèxtil El qui, en els telers antics, estirava els cordills, anomenats llaços.
    4. tirador d’or oficis manuals i història El qui fa fils de metalls preciosos fent-los passar per una sèrie de fileres de secció decreixent.
  3. masculí
    1. Nom de diferents instruments que serveixen per a tirar o estirar.
    2. especialment Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues tires de goma unides per un tros de cuir, de badana, etc., en el qual hom posa pedretes, perdigons, etc., que llança estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.
    3. transports Part davantera de cadascun dels braços d’un carro, on va situat l’animal.



    4. Vegeu també:
    tirador2