■ tirant

Etimologia: de tirar 1a font: 1403
    masculí
    1. Peça, corretja, corda o cadena que treballa per tracció i que, fixada a dues altres peces que tendeixen a separar-se, n’impedeix la separació.
    2. construcció Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se.
    3. construcció Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius.
    4. construcció naval Cadascuna de les peces de ferro, cadenes o trossos de corda que subjecten a l’arbre els obencs del masteler.
    5. indústria tèxtil Cadascun dels dos braços que, en el teler mecànic, uneixen els colzets de l’arbre superior amb els muntants sostenidors de les taules.
    1. Cadena, corretja, corda, etc., que serveix per a estirar o sostenir alguna cosa.
    2. Cadascuna de les dues tires que passen per damunt de les espatlles i sostenen una combinació, una faldilla, etc.
    3. [generalment en pl] Elàstics.
    4. indústries del calçat Nansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d’una sabata alta o d’una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
    5. transports Corda revestida de cuir que va des del collar de l’animal que tira un carro fins a la part anterior d’aquest.
    6. transports Corda que, lligada a la part posterior del carro, serveix per a estirar-lo enrere quan baixa per un pendent molt pronunciat.