■ tirapeu

Partició sil·làbica: ti_ra_peu
Etimologia: de tirar i peu 1a font: c. 1610
    masculí
  1. indústries del calçat Corretja que serveix al sabater per a tenir subjecte el calçat al seu genoll quan el cus.
  2. ramaderia Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps.