■ tirs

Etimologia: del ll. thyrsus, i aquest, del gr. thýrsos ‘tija, tronquet’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica Inflorescència racemosa fusiforme.
  2. mitologia Emblema de Dionís i dels seus sàtirs i bacants consistent en un bastó ple de grops (símbol del cep) guarnit d’heura i fulles de parra.