■ tità

Homòfon: titar
Etimologia: del ll. Titan, i aquest, del gr. Titãn, personatge mitològic gegantí 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
  2. Home d’una gran potència física o intel·lectual.
  3. manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic.