■ toia

Partició sil·làbica: to_ia
Etimologia: d’origen incert, potser del gascó toja, tojo ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà 1a font: 1593
    femení
  1. Ram de flors.
  2. litúrgia
    1. Tenebrari.
    2. Darrer ciri de fas que romania encès.
  3. figuradament i col·loquialment Persona poc destra, sense nervi. Aquest futbolista és una toia.