■ tònic | tònica

Etimologia: de to 1a font: 1839, DLab.
    1. adjectiu Que produeix i que restableix el to normal de l’organisme. Aliments tònics.
    2. adjectiu figuradament Que envigoreix moralment o mentalment.
    3. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Tonificant.
    4. adjectiu fisiologia animal Caracteritzat per una tensió contínua (oposat a clònic).
    5. aigua tònica (o simplement tònica) adjectiu alimentació, indústries alimentàries Beguda no alcohòlica feta a base d’extractes o essències de fruits cítrics, aigua gasada o mineral, amb sucre o sense, amb petites quantitats de quinina o naringina, a les quals és degut el tast amarg característic.
  2. adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’element sil·làbic o fonemàtic que presenta un accent d’intensitat, per oposició a d’altres elements no tònics o àtons.
  3. femení
    1. música Primer grau de l’escala heptatònica, de la qual és la nota central.
    2. To, tendència. La tònica general de la reunió va ser el desconcert.