■ topall

Etimologia: de topar 1a font: 1932, DFa.
    masculí
  1. Part d’una cosa per la qual aquesta topa amb una altra.
  2. especialment ferrocarrils
    1. Cadascun dels dispositius que són col·locats en els vagons de tren i en les locomotores, per tal de mantenir-los en contacte elàstic durant la marxa i amortir els xocs.
    2. Cadascun dels dos dispositius semblants als topalls dels vagons i de les locomotores que són muntats al final d’una via fèrria.
    3. per extensió Rebaix fet en un determinat indret de cadascun dels dos carrils d’una via fèrria.
  3. tecnologia Peça o part de peça que limita el joc d’una altra peça, els moviments d’un òrgan mecànic, etc.