■ tora2

Etimologia: d’origen incert, parònim de turó1, amb el qual podria tenir alguna relació etimològica; tractant-se d’un terreny sobresortint, probablement del ll. tŏrus ‘protuberància’ (v. tor) 1a font: 1344
femení dialectal Terra d’al·luvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada.


Vegeu també:
tora1