■ torbar

Etimologia: del ll. tFrbare ‘enterbolir, agitar; torbar; pertorbar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Alterar la quietud, la serenitat, la luciditat, etc. Torbar l’ànim, l’enteniment.
    2. Alterar el curs natural, el bon funcionament, l’estat normal, d’una cosa. Torbar la digestió. Torbar la quietud de la nit. Torbar el silenci.
    3. Distreure. No el torbis.
  2. pronominal
    1. Entretenir-se, invertir temps en una cosa, especialment invertir més temps del que cal o del que convé. No et torbis: vine de pressa.
    2. Immutar-se. Quan hom li feu aquesta pregunta, ella es va torbar.