■ torçor
| | torçora

Homòfon: torçó
Etimologia: de tòrcer 1a font: 1932, DFa.
  1. adjectiu
    1. Que torç; torcedor.
    2. tecnologia Relatiu o pertanyent a la torsió. Moment torçor.
  2. masculí
    1. Instrument per a tòrcer, torcedor.
    2. Bastonet que retorç la corda d’una serra de mà per a tibar la fulla dentada.