■ tornall

Etimologia: de tornar 1a font: 1418
    masculí
  1. agricultura
    1. Cap del solc, on gira l’animal que llaura.
    2. Solc considerat en la seva llargària. Els tornalls d’aquest sementer són més curts que els del costat.
    3. Darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada i que separa el tros llaurat del que encara s’ha de llaurar. He deixat el tornall en aquella figuera.
    1. Nom donat a alguns torns.
    2. especialment armament Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc que, a les antigues manufactures, eren moguts per la força d’un salt d’aigua.
    3. especialment indústria surera Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l’art del taper.