■ torneig

Partició sil·làbica: tor_neig
Etimologia: de tornejar2 1a font: 1307
    masculí
  1. història Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.
  2. figuradament
    1. esports i jocs d’entreteniment Competició entre equips o individualitats, un dels quals es proclama campió.
    2. Certamen literari, artístic, etc.