torneria2

Partició sil·làbica: tor_ne_ri_a
Etimologia: de l’aranès tornaria, der. de tornà ‘tornar’
femení dret civil Retracte gentilici segons el qual quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents col·laterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona.


Vegeu també:
torneria1