■ trabucaire

Partició sil·làbica: tra_bu_cai_re
Etimologia: de trabuc
    masculí
  1. història Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins) al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.
  2. folklore Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.