■ traçador
| | traçadora

Etimologia: de traçar 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que traça.
  2. masculí Aparell per a traçar.
  3. dibuix i informàtica
    1. masculí Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador. També és anomenat tauler traçador o taula traçadora.
    2. femení Traçador.
  4. adjectiu i masculí física i química Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
  5. masculí informàtica Programa de diagnosi que permet fer la prova d’un altre resseguint-ne l’execució i facilitant una llista d’instruccions i de dades intermèdies del programa a mesura que aquest és executat.