■ traïdor | traïdora

Partició sil·làbica: tra_ï_dor
Etimologia: del ll. tradĭtor, -ōris ‘el qui lliura; traïdor’ 1a font: s. XIII
    1. adjectiu i masculí i femení Que traeix, que fa traïció. No us en fieu: són gent traïdora.
    2. de traïdor locució adverbial Amb traïdoria.
  2. adjectiu Dit d’un animal (cavall, gat, etc.) que fa alguna malesa quan hom menys ho espera.