■ traïdoria

Partició sil·làbica: tra_ï_do_ri_a
Etimologia: de traïdor 1a font: c. 1900, Verdaguer
femení dret penal Cautela emprada pel culpable per a assegurar l’execució d’un delicte sense córrer cap risc que pugui provenir de la defensa que pogués fer la persona ofesa.