■ trajecte

Etimologia: adaptació del fr. trajet, íd., i aquest, formació culta analògica sobre la base del ll. trajectus, -a, -um, participi de trajĭcĕre ‘llançar més enllà; travessar’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Camí que recorre una persona, un vehicle, etc., en anar d’un punt a un altre.
    1. anatomia animal Extensió lineal d’un nervi o d’un vas.
    2. Camí recorregut en el cos per un projectil o una arma penetrant.