■ trampejar

Etimologia: de trampa 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu Fer trampes en el joc, en els negocis, etc. No te’n fiïs, que quan juga trampeja.
  2. transitiu Procedir enginyant-se a trobar els mitjans d’anar superant o evitant les circumstàncies adverses i de tirar endavant malgrat aquestes. Trampejar la situació.