■ tramuntà
| | tramuntana

Homòfon: tramuntar
Etimologia: del ll. transmontanus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
  1. adjectiu De l’altre costat de les muntanyes.
  2. femení Nord, punt cardinal. A la banda de tramuntana.
  3. femení
    1. meteorologia Vent que bufa del nord i que sol ésser molt fred i fort.
    2. bufar més fort que la tramuntana figuradament Tenir molta vanitat o presumpció.
    3. córrer com la tramuntana Córrer molt veloçment.