tranc

Accessory
Etimologia: d’origen preromà, probablement cèlt., d’una base ter-, tr- ‘perforar’ (cf. gàl·lic tarinca ‘ast o pern’) 1a font: s. XV
Body
    masculí dialectal
  1. Tarannà. Era un home d’un tranc orgullós.
  2. Traça a fer quelcom.
    1. Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama.
    2. Manera de caminar o de moure’s.
    3. en un tranc (o en dos trancs) Molt ràpid, en un moment.