■ transfiguració

Partició sil·làbica: trans_fi_gu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. transfiguratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de transfigurar o de transfigurar-se;
    2. l’efecte. Sofrir una transfiguració.
  2. Bíblia, litúrgia i iconografia Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà, sobre una muntanya, la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan.