■ transfigurar

Etimologia: del ll. transfigurare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer canviar de figura o aspecte una persona o una cosa. Van transfigurar l’actriu perquè pogués interpretar aquell paper. Han transfigurat el poliesportiu en un mercat.
  2. pronominal Canviar de figura. L’actor es va transfigurar perquè havia d’interpretar un monstre. L’au es transfigurà en un lleó per art de màgia.