■ transició

Partició sil·làbica: tran_si_ci_ó
Etimologia: del ll. transitio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, d’un assumpte a un altre, d’una idea a una altra, etc. Una transició sobtada del fred a la calor.
  2. física atòmica En un nucli atòmic que es troba en un nivell energètic excitat, evolució cap a un altre d’energia més petita, mitjançant l’emissió d’una radiació electromagnètica.
  3. elements de transició química inorgànica Denominació genèrica dels elements que presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
  4. química física
    1. estat de transició En una reacció química, entitat intermèdia entre els reactius i els productes.
    2. teoria de l’estat de transició Teoria coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
  5. temperatura de transició vítria química física Pel que fa als materials de natura polimèrica, totalment o parcialment amorfa, temperatura inferior a la de fusió per sota de la qual no existeix mobilitat molecular.