■ translació

Partició sil·làbica: trans_la_ci_ó
Etimologia: del ll. translatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de traslladar o traslladar-se;
    2. l’efecte.
    1. mecànica Moviment d’un sòlid en què tots els punts que el constitueixen experimenten el mateix desplaçament.
    2. astronomia Moviment d’un astre que es desplaça seguint una òrbita al voltant d’un altre astre.
  3. cristal·lografia Operació de simetria que consisteix a desplaçar les figures sense que es deformin, de manera que tots llurs punts descriuen trajectòries rectilínies, iguals i paral·leles.
  4. economia i dret fiscal Procés pel qual un impost originàriament pagat o atribuït a una persona física o jurídica, repercuteix finalment en d’altres que en paguen efectivament l’import.
  5. genètica Traducció.
  6. geometria Transformació geomètrica que a cada punt M del pla n’hi associa un altre M′ de manera que el vector MM′ sigui un representant d’un vector lliure v prefixat, anomenat vector de la translació.
  7. informàtica Modificació de les parts d’adreça que conté un programa traslladable perquè les referències corresponguin a les posicions en què el programa és executat.
  8. retòrica Metàfora.