■ transmissió

Partició sil·làbica: trans_mis_si_ó
Etimologia: del ll. transmissio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de transmetre;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia animal Conductibilitat nerviosa.
  3. ciències militars Acció de transmetre missatges militars.
  4. patologia i genètica Transferència, contagi o comunicació de les malalties o de les qualitats hereditàries.
    1. telecomunicacions Pas o transport d’informació (senyals) entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi.
    2. transmissió en continu informàtica i tecnologia Estríming.
  6. tecnologia
    1. Comunicació del moviment d’un òrgan o element mecànic a un altre.
    2. Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’un element mecànic, o de més d’un, a un altre o a uns altres.
    3. automòbil, automobilisme i transports Conjunt de tots els òrgans i elements mecànics que contribueixen a transmetre el moviment del motor a les rodes motrius.
  7. coeficient de transmissió física atòmica En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
  8. dret de transmissió dret civil català Facultat dels hereus del cridat a una herència que mor sense haver-la acceptada ni repudiada, de poder succeir-lo en la facultat de poder acceptar o repudiar aquesta herència.
  9. factor de transmissió física Transmitància.
  10. transmissió de crèdits dret mercantil Cessió de crèdits incorporats o no a un document a l’ordre o al portador.
  11. transmissió de drets dret Acte de passar un dret o una obligació del patrimoni jurídic d’una persona al d’una altra.
  12. transmissió del pensament psicologia Telepatia, hipnotisme o suggestió.