■ transsubstanciació

Partició sil·làbica: trans_subs_tan_ci_a_ci_ó
Etimologia: del b. ll. transsubstantiatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. obsolet
    1. Acció de transsubstanciar;
    2. l’efecte.
  2. teologia Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.