■ transsubstanciar

Partició sil·làbica: trans_subs_tan_ci_ar
Etimologia: del b. ll. transsubstantiare, íd.
    verb transitiu
  1. obsolet Canviar la substància, o realitat objectiva, d’una cosa.
  2. especialment teologia Fer la transsubstanciació del pa i del vi en l’eucaristia.