■ tranuitar

Partició sil·làbica: tra_nui_tar
Etimologia: del ll. td. *transnoctare, der. de nox, noctis ‘nit’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Passar la nit o gran part de la nit sense anar a dormir, treballant, caminant, etc. A les nits d’estiu m’agrada tranuitar.
  2. Pernoctar.