■ tràquea

Partició sil·làbica: trà_que_a
Etimologia: reducció del comp. gr. trakheîa (artēría) ‘(conducte) aspre, rude’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. anatomia animal
    1. Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
    2. Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats terrestres, format per un conjunt d’anells cartilaginosos, i que en l’home és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis.
  2. botànica Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre.