■ traslluir-se

Partició sil·làbica: tras_llu_ir-se
Etimologia: del ll. translucēre, íd. 1a font: s. XV
    verb pronominal
  1. [pr ind 3 es traslluu o es trasllú] Passar la claror a través d’un cos translúcid.
  2. [pr ind 3 es traslluu o es trasllú] Manifestar-se quelcom per indicis, per antecedents que hom en té. Això es trasllueix del que ell diu.