■ traucar

Partició sil·làbica: trau_car
Etimologia: d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic *traokare ‘foradar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Foradar.
  2. intransitiu dialectal Néixer una planta, brotar. El blat comença a traucar.