treballar

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *tripaliare ‘torturar’, der. de trĭpalium ‘mena de cep o instrument de tortura’, comp. de tres ‘tres’ i palus ‘pal’, pels elements que integraven l’instrument; la idea de patir tortura va contaminar la de laborar o obrar, i en plasmà pejorativament l’esforç que implica 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc. Treballar de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a preu fet. Treballar al camp, a la fàbrica. Treballar vuit hores el dia, quaranta hores la setmana.
    2. Estar col·locat. El meu fill treballa a la impremta X.
    3. Tenir feina. Pobra dona: el seu marit fa dos mesos que no treballa.
  2. intransitiu per analogia
    1. Esforçar-se físicament o mentalment. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap.
    2. Esforçar-se un animal. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia.
    3. Tenir activitat una màquina. Fer treballar una màquina. Aquesta màquina no treballa bé.
    4. Produir. Fer treballar la terra.
    5. Una cosa sofrir l’esforç a què és sotmesa. Treballar un suport, una biga, un mur.
  3. transitiu
    1. Sotmetre una matèria a una acció contínua per afaiçonar-la. Treballar la pedra, el ferro.
    2. Preparar una cosa que exigeix una manipulació més o menys violenta. Treballar la pasta per a fer el pa. És una gerra molt treballada.
    3. figuradament Preparar, perfeccionar, millorar. Treballar un discurs.