■ trenc

Etimologia: de trencar 1a font: 1315
    masculí
    1. Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.
    2. patologia Ferida incisivocontusa, especialment la produïda al cap. Fer-se un trenc al front.
    1. geomorfologia Terreny desigual i obert entre muntanyes.
    2. geomorfologia Obertura erosiva feta per l’aigua d’inundació d’un riu o una riera al dic natural que limita el terreny per on s’escolen les aigües.
    3. mineria Lloc on treballen en una mina o una pedrera.
  3. gramàtica Signe diacrític de la ce trencada (¸).
  4. a trenc d’alba locució adverbial Al moment de començar a clarejar el dia.
  5. a trenc d’onades locució adverbial Arran de mar.