■ trencador
| | trencadora

Etimologia: de trencar 1a font: c. 1260
  1. adjectiu i masculí i femení Que trenca. Trencadores d’ametlles.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Transgressor, violador.
    2. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada.
  3. masculí i femení
    1. oficis manuals Tallador de pedra, el qui arrenca pedra de la pedrera.
    2. indústria surera Treballador que talla el suro a peces.
  4. masculí
    1. Instrument per a trencar alguna cosa.
    2. Trencanous.
    3. Trencapinyons.
    4. fusteria Eina de torner semblant al badaine.
    5. indústria surera En la indústria tapera, eina emprada per a trencar o ratllar el suro.
  5. femení
    1. Instrument per a trencar alguna cosa.
    2. trencadora d’aprests indústria tèxtil Màquina per al trencament d’aprests dels teixits.