■ trencat | trencada

Etimologia: de trencar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu
    1. Romput, trossejat.
    2. línia trencada geometria Línia poligonal.
    3. pagar els plats trencats figuradament Tocar les conseqüències d’un dany fet per altres.
    4. tenir-hi la mà trencada figuradament Tenir-hi habilitat i pràctica. En aquests afers, hi té la mà trencada.
  2. adjectiu
    1. Barrejat lleugerament, que no és pur.
    2. especialment Dit d’un color rebaixat, que no és el normal. D’un color de cara tot trencat.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Cafè trencat.
  4. adjectiu patologia Herniat, que té una hèrnia inguinal.
  5. adjectiu Intermitent. El seu pas era trencat i vacil·lant.
  6. adjectiu i masculí i femení arts gràfiques Dit de la composició en la qual les ratlles tenen molts blancs.
  7. masculí Fractura, solució de continuïtat en un objecte trencat. Aquí hi ha un trencat gairebé invisible.
  8. masculí matemàtiques Nombre que denota un agregat de parts alíquotes d’una unitat, per mitjà de dos enters a i b, que hom escriu a/b. El nombre a és el numerador, i b, el denominador. És conegut també com a nombre fraccionari.