■ trepidació

Partició sil·làbica: tre_pi_da_ci_ó
Etimologia: del ll. trepidatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Tremolor d’una cosa que trepida.
  2. astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres.