■ tresquiornítids

Partició sil·làbica: tres_qui_or_ní_tids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, amb el cap, i sovint el coll, sense plomes i que emeten uns sons agres i desagradables. Són agrupats en dos grups: el dels ibis i el dels becplaners. Entre els ibis es destaquen l’ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus), el capó reial (Plegadis falcinellus), l’ibis blanc (Eudocimus albus) i l’ibis roig (E. ruber). Entre els becplaners es destaca el becplaner comú (Platalea leucorodia).
  2. singular Ocell de la família dels tresquiornítids.