■ tríada

Partició sil·làbica: trí_a_da
Etimologia: del ll. trias, -ădis, i aquest, del gr. triás, -ádos, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. Grup de tres entitats, conceptes, noms, etc., sempre que tinguin entre ells alguna relació que permeti de passar de l’un a l’altre, talment que cadascun suposi o inclogui els altres dos.
  2. citologia Conjunt de tres cèl·lules que resulten d’una divisió meiòtica irregular.
  3. cristianisme La Trinitat.
  4. filosofia
    1. En Plotí, grup de les tres hipòstasis: l’U, el noûs i l’ànima del món, que emanen l’una de l’altra per processió (sense perdre’s l’una en l’altra) i retornen a l’U.
    2. En Hegel, cadascuna de les sèries ternàries que desenvolupen unitàriament i harmònicament la dialèctica del pensament i de l’ésser.
  5. genètica Conjunt de tres gens.
  6. història de les religions i mitologia En les religions politeistes, grup de tres divinitats vinculades entre elles la significació del qual varia en cada religió.
  7. patologia Conjunt dels tres símptomes principals que caracteritzen una malaltia.