■ triangulació

Partició sil·làbica: tri_an_gu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. td. triangulatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. àlgebra Homeomorfisme d’un espai topològic en un políedre que té triangles per cares.
    1. geometria Operació que consisteix a inscriure un políedre de cares triangulars en una superfície de manera que per un procés reversible continu la superfície pugui deformar-se i obtenir el políedre inscrit.
    2. geodèsia Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.