■ tribú

Etimologia: del ll. tribūnus, íd. der. de tribus ‘tribu’
    masculí
  1. història
    1. A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus.
    2. Nom de certs oficials o funcionaris romans. Tribú militar. Tribú de la plebs.
    3. A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo i legalitzada pel papa.
    4. A la França napoleònica, membre d’una assemblea política creada el 1799 per a la discussió dels projectes de llei i l’exercici d’un poder moderat davant els altres òrgans constitucionals.
  2. Orador polític, especialment popular.