■ tributari | tributària

Etimologia: del ll. tributarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Curial
  1. adjectiu Subjecte a tribut. Tots els reis eren tributaris de Roma.
  2. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al tribut.
    2. reforma tributària economia Reforma fiscal.
    3. règim tributari dret fiscal Normativa d’un estat en ordre a la recaptació de tributs.
  3. masculí història Al Baix Imperi i a l’edat mitjana, masover o parcer sotmès a pagar un tribut pel fet de conrear les terres del domini senyorial.
  4. adjectiu figuradament geografia Dit del curs d’aigua que desemboca en un corrent fluvial més important (és sinònim d’afluent). El Segre és tributari de l’Ebre.