■ tríedre [o triedre]

Partició sil·làbica: trí_e_dre, tri_e_dre
Etimologia: de tri-* i -edre
    masculí geometria
  1. Figura formada per tres línies no coplanàries que es tallen en un punt.
  2. tríedre de Frénet Angle d’un políedre que conté tres cares.