■ trígon
| | trígona

Etimologia: del ll. trigōnus, -a, -um, i aquest, del gr. trígōnos, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i gōnía ‘angle’ 1a font: 1839, DLab.
  1. geometria
    1. adjectiu Que té tres angles, triangular.
    2. masculí Triangle.
  2. adjectiu botànica Triquetre.
  3. masculí anatomia animal
    1. Àrea o espai triangular, triangle.
    2. trígon cerebral Làmina triangular constituïda per una substància blanca fibrosa, situada sota el cos callós del cervell.
    3. trígon vesical Espai triangular de l’interior de la bufeta urinària comprès entre l’obertura dels urèters i l’orifici intern de la uretra.
  4. masculí astronomia Conjunt constituït per tres signes del zodíac, cadascun dels quals dista 120° dels altres dos.