trinca1

Accessory
Etimologia: de significar una corda passà a designar un ‘grup de tres en el joc de cartes o en general’ per la idea de ‘lligar’ amb confluència de la idea de trena i del nombre tres 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení nàutica
  1. Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc.
  2. Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment.



  3. Vegeu també:
    trinca3
    trinca2