■ trinxeraire

Partició sil·làbica: trin_xe_rai_re
Etimologia: deriv. de trinxera, perquè els nois vagabunds solien dormir als fossats o trinxeres de la muralla de la ciutat 1a font: 1915, DAg.
  1. adjectiu Propi d’un trinxeraire.
  2. masculí i femení
    1. Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.
    2. Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.