■ triomf

Partició sil·làbica: tri_omf
Etimologia: del ll. triŭmphus, íd. 1a font: s. XV
    masculí
  1. història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
  2. Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això ha estat un triomf.