■ triomfant

Partició sil·làbica: tri_om_fant
Etimologia: de triomfar 1a font: 1575, DPou.
    adjectiu
  1. Que s’emporta un triomf, que triomfa.
  2. De qui hom celebra el triomf.
  3. església triomfant cristianisme Els benaurats del cel.